Els grups d'ultradreta

Ultradreta o extrema dreta és un terme que s'empra en política per a descriure a persones o grups que donen suport almenys a una de les posicions de la dreta política, expressat de manera extrema en el seu comportament polític, religiós o social. Se solen caracteritzar per la defensa aferrissada d'ideologies conservadores, capitalistes o nacionalistes, encara que per a això hagin de recórrer a mitjans extremistes o violents.
En els seus termes religiosos solen impulsar una moral on preval la defensa del que consideren com a símbols i valors tradicionals de les seves respectives societats. En la seva majoria solen ser partidaris de polítiques que limitin fortament la immigració, mentre que els més radicals cauen en la xenofòbia. En termes polítics i socials existeixen diverses interpretacions sobre els conceptes justícia i igualtat (segons la conveniència del cas), així com en el seu nivell d'autoritarisme com en fortes dictadures militars o partidistes. En termes econòmics estan els que defensen l'economia de mercat, com les de Jorge Rafael Videla a Argentina, Augusto Pinochet a Xile i altres defensors de l'economia centralitzada, com el nacionalsocialisme, d'Adolf Hitler a Alemanya o el feixisme de Benito Mussolini a Itàlia. En el cas de la dictadura de l'espanyol Francisco Franco, es va evolucionar des del segon tipus cap al primer.
Sota aquest qualificatiu s'ha inclòs un gran nombre de moviments, corrents i partits polítics que solen representar visions autoritàries i àdhuc totalitàries de la societat i l'estat, incloent moviments nacionalistes, populistes, monàrquics, corporativistas o feixistes, racistes, i religiosos (teocrátics). La seva definició de grup ultradretà neix de la seva herència formal d'almenys un punt dels plantejaments de les dretes polítiques tradicionals, però exagerat i defensat de manera radical. Per això trobarem alguns que defensen únicament el sistema capitalista, però no són confessionals ni creuen en la igualtat; uns altres defensen a ultrança algun tipus de religiositat, són confessionals; i uns altres promouen un nacionalisme extrem de tall obrerista o populista.
D'acord a algunes característiques en comuna podem dividir-los en:
Moviments extremistes cristians, fonamentalistes islàmics i fonamentalistes jueus. En el seu defensa del que consideren com a valors tradicionals, s'oposen a polítiques que promoguin l'avortament o el matrimoni i fins i tot la unió civil entre homosexuals, considerant-ho com a debilitador de la família. Moviments com el Ku Klux Klan agreguen a això, la defensa a ultrança de la raça blanca dintre de la seva "pensament cristià", a causa de la no inclusió d'individus de raça negra com a fills de Déu. Sense ser nacionalistes, busquen la unió dels grups de les seves respectives societats, com hereves del cristianisme, del judaisme, o de l'islam. Són grups confessionals i promouen la submissió de l'estat a les seves respectives religions, a causa de això solen ser teocràtics. A l'espectre polític es troben alguns grups d'aquesta mena que a diferència de la resta dels grups ultradretans, aquests solen anteposar la igualtat per sobre la justícia, aquesta igualtat seria inherent a l'home per la seva condició de fills tots del mateix Déu i poden arribar a un igualitarisme febril i extrem, així també hi ha altres grups d'extremistes religiosos que aplaudeixen l'imperialisme i el poder empresarial ja que tenen la idea que l'ordre instiuït ha estat proposat directamante per Déu i no es pot ni ha de canviar.
Grups feixistes, falangistes i nacionalsocialistes. Afegeixen al nacionalisme postures conservadores en termes morals i fins i tot postures racistes. Els tres últims es diferencien dels grups ultrareligiosos en avantposar la justícia per sobre la igualtat, expressant que cada ciutadà obtingui els seus recursos d'acord als seus mèrits i esforç, i que el repartiment dels béns d'acord a la condició econòmica, o la repartició igualitària sense importar el respectiu esforç intel·lectual o físic, és injusta. Consideren més important l'ordre que la llibertat, a causa de això són autoritaris i limitadors dels excessos de llibertat pública per considerar-lo perillós per a la seguretat i estabilitat social, i violant en ocasions els drets humans dels seus opositors. No es autodefinen com ultradreta ja que en termes econòmics solen ser contraris a la dreta política representada pel liberalisme, i no la seva expressió extrema, a causa de la seva declaració de antiliberals o contraris a l'ordre burgès sense necessàriament proposar alternatives al capitalisme. Persegueixen polítiques de meritocràcia, considerant que els més capaços (excloent normalment a persones de diferent raça o nació) han de ser directors de les societats i no les majories. En la seva concepció el més capaç és el líder, a causa de això solen centralitzar el poder en les seves mans. No són confessionals i promouen la separació de l'església de l'estat i preferiblement el control d'aquest sobre aquella.
Grups monàrquics i absolutistes. Amb els grups religiosos comparteixen el seu defensa del que consideren com tradicional i moral. No creuen en els principis d'igualtat davant Déu que promouen els grups religiosos i declaren al Rei com descendent directe de Déu. A causa de això atreuen de millor manera als grups nacionalistes, expressant també que els més capaços han de dirigir. En aquests grups el més capaç és el Rei i centralitzen el poder en les seves mans.