Francisco Franco Bahamonde (Ferrol,conegut des de 1938 a 1982 com Ferrol del Caudillo, 4 de desembre de 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975). Militar i dictador feixista espanyol. Va ser cap d'estat des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la seva mort.
Nascut a El Ferrol (La Corunya), i batejat Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo, volia seguir la carrera del seu pare tot ingressant a la Marina però l'Acadèmia naval va estar tancada des de 1906 fins 1913. Es va graduar a l'Acadèmia Militar de la ciutat de Toledo. A l'edat de 23 anys, per nomenament del rei Alfons XIII, es convertí en el comandant més jove en l'exèrcit espanyol, per la seva labor en la guerra del Marroc. Es convertí en general de brigada l'any 1926 per mèrits de guerra, el general més jove de tot Europa.
També el 1926, Franco es va casar amb l'asturiana de classe alta Carmen Polo amb qui va tenir una única filla anomenada Maria del Carmen Carmencita. Com a fet excepcional el padrí del seu casament va ser el rei Alfons XIII cosa que va donar-li gran renom entre els monàrquics.
El 1928 va ser el comandant de la recent creada Acadèmia Militar de Saragossa, el tancament d'aquesta Acadèmia el juny de 1931 per part del govern de la República en va ser el seu primer enfrontament.
Durant la Segona República Espanyola, el 1933, amb el triomf de la CEDA, partit d'orientació conservadora, en les eleccions, és ascendit a general de divisió. El 1934, durant el període de govern radical-cedista, com a cap d'Estat Major, dirigí des del Ministeri de la Guerra, del qual era ministre Diego Hidalgo, les operacions per a reprimir la insurrecció obrera a les mines d'Astúries. Després de dos mesos de lluita fruit de la repressió del moviment inserruccional moriren entre 1.200 a 2.000 persones.
Destinat a Santa Cruz de Tenerife, el febrer de 1936, com a comandant general de les Canàries pel president Casares Quiroga, el 18 de juliol de 1936 s'uní, passats uns mesos, al projecte de revolta que liderava Emilio Mola i participà activament en els preparatius per a la revolta militar contra el Govern legítim del Front Popular, junt amb altres militars com Queipo de Llano, José Sanjurjo, Moscardó i d'altres. En aquest moment comença la Guerra Civil espanyola. El detonant del cop d'Estat i l'excusa de l'inici va ser l'assassinat del polític Calvo Sotelo (aquesta tesi s'ensenyava oficialment en les escoles franquistes), però sembla que en realitat només va fer que s'accelerés uns dies la data prevista de l'alçament.
L'any 1937 fou nomenat a Burgos generalíssim de tots els exèrcits. Durant la guerra civil s'instauren les penes capitals sumaríssimes sancionades pel mateix general i les denúncies anònimes es converteixen en la manera d'empresonar i liquidar greuges causats durant l'etapa republicana.
La guerra finalitza oficialment l'1 d'abril de 1939 a mans dels militar sublevats, i Franco es manté com a cap de l'Estat assegurant que 'no hay ni vencedores ni vencidos' en un discurs radiofònic. No fou així ja que milers de ciutadans van ser afusellats en la postguerra i centenars de milers de persones van haver d'exiliar-se, molts de per vida.
A la postguerra (i també durant la guerra) els objectius principals de Franco són la modificació de l'estructura de l'estat d'acord amb els interessos del grups dominants que li donaven suport i l'aniquilació de l'oposició interior, amb el desplegament d'una repressió implacable que abastarà tots els nivells de la vida pública i privada, i que inclourà consells de guerra col·lectius i sumaríssims sense garanties processals ni cap possibilitat de defensa, delacions, arbitrarietats i "paseos". A les nacions històriques, aquesta repressió es comporta l'abolició dels estatuts d'autonomia i la prohibició de qualsevol expressió pública del català i el basc.
El règim franquista suposà un retrocés tant en l'aspecte econòmic com en el camp intel·lectual, de dècades. L'economia resta fallida fins ben entrada la dècada dels anys cinquanta, pel que fa a les mancances intel·lectuals es pot dir que encara rossegam les conseqüències de la traïció franquista.
Nascut a El Ferrol (La Corunya), i batejat Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo, volia seguir la carrera del seu pare tot ingressant a la Marina però l'Acadèmia naval va estar tancada des de 1906 fins 1913. Es va graduar a l'Acadèmia Militar de la ciutat de Toledo. A l'edat de 23 anys, per nomenament del rei Alfons XIII, es convertí en el comandant més jove en l'exèrcit espanyol, per la seva labor en la guerra del Marroc. Es convertí en general de brigada l'any 1926 per mèrits de guerra, el general més jove de tot Europa.
També el 1926, Franco es va casar amb l'asturiana de classe alta Carmen Polo amb qui va tenir una única filla anomenada Maria del Carmen Carmencita. Com a fet excepcional el padrí del seu casament va ser el rei Alfons XIII cosa que va donar-li gran renom entre els monàrquics.
El 1928 va ser el comandant de la recent creada Acadèmia Militar de Saragossa, el tancament d'aquesta Acadèmia el juny de 1931 per part del govern de la República en va ser el seu primer enfrontament.
Durant la Segona República Espanyola, el 1933, amb el triomf de la CEDA, partit d'orientació conservadora, en les eleccions, és ascendit a general de divisió. El 1934, durant el període de govern radical-cedista, com a cap d'Estat Major, dirigí des del Ministeri de la Guerra, del qual era ministre Diego Hidalgo, les operacions per a reprimir la insurrecció obrera a les mines d'Astúries. Després de dos mesos de lluita fruit de la repressió del moviment inserruccional moriren entre 1.200 a 2.000 persones.
Destinat a Santa Cruz de Tenerife, el febrer de 1936, com a comandant general de les Canàries pel president Casares Quiroga, el 18 de juliol de 1936 s'uní, passats uns mesos, al projecte de revolta que liderava Emilio Mola i participà activament en els preparatius per a la revolta militar contra el Govern legítim del Front Popular, junt amb altres militars com Queipo de Llano, José Sanjurjo, Moscardó i d'altres. En aquest moment comença la Guerra Civil espanyola. El detonant del cop d'Estat i l'excusa de l'inici va ser l'assassinat del polític Calvo Sotelo (aquesta tesi s'ensenyava oficialment en les escoles franquistes), però sembla que en realitat només va fer que s'accelerés uns dies la data prevista de l'alçament.
L'any 1937 fou nomenat a Burgos generalíssim de tots els exèrcits. Durant la guerra civil s'instauren les penes capitals sumaríssimes sancionades pel mateix general i les denúncies anònimes es converteixen en la manera d'empresonar i liquidar greuges causats durant l'etapa republicana.
La guerra finalitza oficialment l'1 d'abril de 1939 a mans dels militar sublevats, i Franco es manté com a cap de l'Estat assegurant que 'no hay ni vencedores ni vencidos' en un discurs radiofònic. No fou així ja que milers de ciutadans van ser afusellats en la postguerra i centenars de milers de persones van haver d'exiliar-se, molts de per vida.
A la postguerra (i també durant la guerra) els objectius principals de Franco són la modificació de l'estructura de l'estat d'acord amb els interessos del grups dominants que li donaven suport i l'aniquilació de l'oposició interior, amb el desplegament d'una repressió implacable que abastarà tots els nivells de la vida pública i privada, i que inclourà consells de guerra col·lectius i sumaríssims sense garanties processals ni cap possibilitat de defensa, delacions, arbitrarietats i "paseos". A les nacions històriques, aquesta repressió es comporta l'abolició dels estatuts d'autonomia i la prohibició de qualsevol expressió pública del català i el basc.
El règim franquista suposà un retrocés tant en l'aspecte econòmic com en el camp intel·lectual, de dècades. L'economia resta fallida fins ben entrada la dècada dels anys cinquanta, pel que fa a les mancances intel·lectuals es pot dir que encara rossegam les conseqüències de la traïció franquista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario